QUAN EL PODER PASSA PER DAVANT L'ÈTICA I EL COMPROMÍS AMB LA CIUTAT

En motiu de la constitució del Parlament de Catalunya el dia 17 de desembre de 2012 i, amb ell, la presa de possessió de l’alcalde Ros de la seva acta de parlamentari, cal fer una reflexió profunda sobre aquests casos d’acumulació de càrrecs per part d’alcaldes i regidors que no dubten a l’hora d’assumir més i més càrrecs sense tenir en compte els límits que marca l’ètica política i el compromís amb la sobirania popular. Sentim parlar sovint de lleialtat institucional en un intent (fallit d’antuvi) de convèncer-nos que aquestes duplicitats són en benefici del municipi, en aquest cas de Lleida, ja que Ros diu voler treballar des d’aquella altra cadira també per la nostra ciutat. Però i la lleialtat amb la ciutadania? Potser oblida que el que anirà a fer al Parlament, i en solitari, és de diputat socialista per la circumscripció de Lleida i, per tant, el que farà o hauria de fer és una tasca opositora a un partit de govern d’un altre color polític. Dir que aquest nou àmbit de treball seu en nom del PSC és extensiu i extensible a treballar pels lleidatans i lleidatanes és un joc de mans extraordinari, però siguem seriosos Sr. Ros: la Paeria no és la seu del seu partit i la ciutadania té dret a saber si pensa fer de parlamentari des del seu despatx d’alcalde o bé, el que és més greu, si pensa faltar-hi cada cop que se’n va a la Ciutadella, en un moment en que Lleida es troba en una situació social crítica què mereix un alcalde al 100% i no compartimentat amb cap altra tasca política. Però no és sols una qüestió d’eficàcia i dedicació exclusiva a la ciutat, que també, sinó una qüestió d’ètica. Des de la CUP no podem comprendre aquesta manera d’entendre la política i, com bé sap, els nostres companys que s’estrenen al Parlament han renunciat a la seva acta de regidor, cobraran 1.600€ mensuals i només hi seran una sola legislatura. En contrast, la seva acumulació de poder, Sr. Alcalde, resta credibilitat a la tasca representativa en general i suposa una immoralitat davant la situació d’atur i desafecció ciutadana a les institucions, que en les seves mans esdevenen autèntics brolladors de poder i/o enriquiment econòmic per a les persones que han estat escollides per aquests càrrecs, no per aquest fi sinó per representar els drets i interessos ciutadans. Guardi’s les tradicionals excuses que repeteixen tots els polítics que concentren varis càrrecs i dietes en el seu poder i que indignen la població, com que cobrarà el mateix sou (mai parlen de dietes), que no és un sou alt si es compara amb la privada (que ho digui als aturats i aturades on i per fer què paguen aquests sous més dietes, cotxe oficial, honors, etc.). I per últim, recordi que la immensa majoria de les persones que el van votar i investir alcalde no han volgut que vostè fos parlamentari. Per tot això, el convidem a repensar-se aquesta acumulació de càrrecs i a renunciar al seu escó de diputat, a fi de prestar a Lleida la seva dedicació exclusiva, que no és només el nom d’una dieta a percebre sinó tota una altra manera d’entendre la política des de l’ètica i el respecte a la sobirania popular. És l’hora del poble!