En només tres dies he estat descoberta pels meus a la xarxa.. 3, 2, 1. Es veu que això d'internet no era garantia d'anonimat i que això del bloc no era més que un altre subproducte de la falsa modèstia humana.. però -no ho digueu a ningú- faré veure que no em dono per al·ludida i seguiré a lo meu, que al cap i a la fi la infantil resistència a tenir mòbil se'm va passar.. tenint-ne, i qualsevol acte d'escriure, cerca ser llegit en algun moment i per algú per anònim que sigui.
Potser és millor així, al cap i a la fí escriure es converteix en una forma que tenim d'explicar-nos coses sobre nosaltres a nosaltres mateixos. Voler compartir el que som amb els altres no és més que una necessitat vital: gens banal, gens egocèntrica.
ResponElimina