dimecres, 11 d’agost de 2010

CONTE PER ABANS DE NÈIXER (II)


Hi havia una vegada un nen que, com molts, ja tenia nom abans de néixer però el nen del nostre conte volia saber perquè havia de dur aquell nom i no d’altre, i des de la panxa estant, va decidir exigir explicacions a la seva mare i el seu pare, qui li varen contar aquesta història, no fos cas que no volgués venir a aquest món. La història real d’un poble esporuguit a força d’entomar derrotes, una de les més sagnants a mans del feixisme, que va silenciar una llengua, va anorrear una cultura i va llençar per terra el somni llibertador d’una societat que, per primer cop, podia progressar deixant enrera la ignorància, la misèria i l’explotació de l’home per l’home. Tant gran era el somni d’aquells homes i dones, que per intentar ofegar-lo es varen crear camps de concentració on exterminar la diferència i els més valents i valentes dels combatents. I vet aquí que en un d’aquests terribles camps hi va anar a parar un noi d’El Vilosell de vint-i-set anys que, junt a d’altres companys comunistes, es va prometre a si mateix que si sobrevivia a aquell infern i tenia descendència, a la primera filla que tingués li posarien de nom Llibertat i al primer fill Llibert. El jove de Les Garrigues va sortir d’aquell forat quan els aliats van alliberar el camp i va anar a trobar-se amb la seva valenta companya, qui va caminar hores i hores per creuar la frontera de forma clandestina. La mateixa nit del seu retrobament, després de vuit anys de separació, varen engendrar el seu fill Llibert. Aquell nen que va créixer en un país estranger perquè el seu estava ocupat, va dur per sempre més aquell nom com un símbol i al mateix temps com una gran responsabilitat, sense sospitar mai que, a l’altra banda dels Pirineus, naixeria de nou la llavor d’aquells herois i heroïnes. Diverses generacions aprendrien del seu exemple combatent i no baixarien el cap davant la ignomínia d’altres monstres que seguien silenciant aquell poble, des d’un sistema que seguia vetllant per concentrar la riquesa en unes poques mans, fins a uns tribunals injustos que insultaven la memòria i la dignitat d’una gent que començava a albirar un altre destí menys servil. I vet aquí perquè sempre cal un Llibert més en aquest món i vet aquí el teu nom, fill.


(Publicat a La Directa. A la foto es veu, sota del retrat de Stalin, al garriguenc Joan Tarragó en una reunió dins el camp de Mauthausen alliberat qui seria pare del Llibert Tarragó, periodista, editor i escriptor nord català, ara ja un amic a qui va dedicada, també, aquesta columna).