divendres, 17 de juny de 2011

PERQUÈ FACI CAMÍ, JUNTEU-VOS!


Plaça Tahrir, places d’Islàndia, Plaça Catalunya, Puerta del Sol, plaça Ricard Vinyes o tantes altres: no importa on. Persones grans, joves, aturades, treballadores, pensionistes o clandestines, bregades en mil organitzacions o absolutament novelles: no importa qui. Dèficit democràtic, retallades de drets i llibertats, retrocés social: importa perquè. Recuperar l’espai públic per prendre-hi la paraula que faci callar un llarg i gris monòleg capitalista: importa com. I ara, després de la marea popular d’indignació omplint les places, ve la ressaca: esbrinar si les persones indignades, tant les que portem anys indignant-nos com les que tot de sobte han esclatat, serem capaces de teixir juntes quelcom de perdurable. Apunta Oriol Sorolla en el seu magnífic article “Banys de realitat a les places” –tot un regal de lectura obligatòria- que l’esquerra sòlida hem de saber prendre nota d’aquest moviment líquid i aprofitar l’oportunitat per reflexionar sobre les nostres mancances i prejudicis, però sobretot definir nous marcs d’actuació en que incloure les persones indignades que no havíem pogut o sabut integrar en els nostres espais quotidians de lluita i amb qui retrobar l’entusiasme. Certament a les que portem anys fent feina de formiga no ens ha resultat fàcil reconèixer les virtuts d’un moviment mediàtic que sembla nascut del no res i al mateix temps sembla un tot. En el meu cas –a banda d’ajudar en temes legals arran del desallotjament- he d’admetre que no m’he decidit a posar-m’hi fins que l’acampada a Lleida ha aixecat la paradeta i ha començat la revolta de veritat, la que pretén mobilitzar els barris. Fins ara us he observat, us he aplaudit, m’hi he solidaritzat, però és ara que us escolto. Parlem clar: encara que tot quedi en un esclat estètic a les places sempre haurà valgut la pena, els nostres s’hi han deixat la pell per molt menys... Però i si, de debò, hem plantat la llavor de la revolta? Cal que el dubte no ens paralitzi i ens hi sumem, cal que fem cas de les nostres arrels escrites per Salvat-Papasseit, cantades per l’Ovidi: perquè faci camí, junteu-vos!

(Publicat a la Directa. Foto de l'assemblea de barri de Cappont de Lleida donant suport a la mobilització del personal sanitari del seu CAP)