divendres, 26 d’octubre de 2012

SOU EL QUE SEMBREU

No hi ha defensa possible davant un procés inquisitorial on els mitjans de prova no és que no existeixin, sinó encara pitjor: esdevenen probatio diabolica, l’exigència al acusat de demostrar allò què no ha fet. Això, que en el fosc passat de la Santa Inquisició va dur persones innocents a la foguera, avui s’obre pas lliurement a la xarxa en forma de comunicat anònim contra un pagès, l’Alexis, tan honest com compromès amb l’agricultura ecològica, la sobirania alimentària i la transformació social. El comunicat difamatori acusa, jutja i condemna, tot en un. Així, després d’esmentar l’existència de “fets que donaven peu a dubtar” s’hi explica que varen procedir d’amagat del pagès a fer analitzar mostres de fruita suposadament seva, per bé que no varen ser extretes de la seva finca i per tant sense unes mínimes garanties. Tot seguit s’hi afirma que part de les mostres hauria donat positiu a tòxics, sempre segons aquest procediment unilateral i clandestí. I a partir d’aquí i de presentar-se un grup a casa seva sense ni tan sols informar-lo dels motius de la ràtzia, s’hi conclou que el pagès no ha demostrat la seva innocència pel que tallen tota relació comercial amb ell i comencen a difamar-lo de forma anònima per la xarxa i en premsa, per molt que estiguin pendents els resultats de la inspecció oficial i amb garanties que es va fer a posteriori. L’email ve signat per “alguns pagesos/es agroecològics/es que compraven fruita a un productor de l’Urgell”, cosa que em fa dubtar si és que cal dir productor quan parlem de pagès i pagesos quan parlem d’intermediaris o botiguers. No sé qui sou ni a què us dediqueu, només sé què recollireu tempestes si sembreu vents amb actuacions tan covardes i miserables com aquesta que l’Alexis, i per extensió el seu soci Josep i les seves famílies, no es mereixen ni com a pagesos ni com a persones. Fins i tot si us hi haguéssiu querellat tindria més garanties en l’imperfecte sistema judicial, que amb tots els seus defectes, ja fa molts anys que va prohibir a la reacció organitzar somatents i en el que hi impera, si més no sobre el paper, la presumpció d’innocència. Som moltes les que hem sentit vergonya aliena al llegir el vostre email i que us exigim que doneu la cara. L’Alexis fa molts anys que ho fa.