L'hem tombat. La contestació feminista davant l'intent ultra dretà de llastrar-nos la nostra llibertat com a persones amb la penalització de l'avortament voluntari i conscient, per decidir no ser mares a la força quan no volem ser-ho, és el que ha dut a Rajoy a fer marxa enrere per por a la davallada electoral. Per endavant s'ha endut Gallardón i de retruc s'ha obrat el miracle de la dimissió en un país on ningú dimiteix. Alegria violeta després de mesos de sortir al carrer, penjar pancartes, reunir fons, fer cartes als diaris, perseguir les polítiques ineptes, fer assentades, festes, performances, autoinculpar-se, interrompre el Ple, jugar-se el tipus per penjar-los la pancarta al lloc més alt i on fa més mal.. una feina teixida per dones de totes edats i procedències polítiques d'esquerres que ens ha enxarxat entre nosaltres. La nostra fortalesa, la seva debilitat. Els hi ho devíem a totes les dones assassinades o repressaliades pel feixisme per sostenir els valors republicans de respecte als drets de les dones. Els hi ho devíem també a les nostres mares i àvies, que van patir unes lleis nacionalcatòliques que les volien cloure a les cases i que les obligava a avortar en la clandestinitat com si fossin delinqüents. Ens ho devíem a nosaltres mateixes perquè ens estimem com som: dignes i lluitadores. I sobretot els hi ho devíem a les nostres filles i netes, negant-nos a acceptar que el futur de les dones fos tan mesquí i servil com per no tenir ni tan sols dret a decidir sobre el nostre cos i les nostres pròpies vides. Avui ens trobarem per celebrar la nostra gran victòria i riurem i ens abraçarem. I demà tornarem a fixar dia i hora d'assemblea en l'agenda violeta, perquè tu marxes Gallardón però nosaltres seguim. Visca visca visca la lluita feminista!
dijous, 25 de setembre del 2014
LA LLUITA CONTINUA
L'hem tombat. La contestació feminista davant l'intent ultra dretà de llastrar-nos la nostra llibertat com a persones amb la penalització de l'avortament voluntari i conscient, per decidir no ser mares a la força quan no volem ser-ho, és el que ha dut a Rajoy a fer marxa enrere per por a la davallada electoral. Per endavant s'ha endut Gallardón i de retruc s'ha obrat el miracle de la dimissió en un país on ningú dimiteix. Alegria violeta després de mesos de sortir al carrer, penjar pancartes, reunir fons, fer cartes als diaris, perseguir les polítiques ineptes, fer assentades, festes, performances, autoinculpar-se, interrompre el Ple, jugar-se el tipus per penjar-los la pancarta al lloc més alt i on fa més mal.. una feina teixida per dones de totes edats i procedències polítiques d'esquerres que ens ha enxarxat entre nosaltres. La nostra fortalesa, la seva debilitat. Els hi ho devíem a totes les dones assassinades o repressaliades pel feixisme per sostenir els valors republicans de respecte als drets de les dones. Els hi ho devíem també a les nostres mares i àvies, que van patir unes lleis nacionalcatòliques que les volien cloure a les cases i que les obligava a avortar en la clandestinitat com si fossin delinqüents. Ens ho devíem a nosaltres mateixes perquè ens estimem com som: dignes i lluitadores. I sobretot els hi ho devíem a les nostres filles i netes, negant-nos a acceptar que el futur de les dones fos tan mesquí i servil com per no tenir ni tan sols dret a decidir sobre el nostre cos i les nostres pròpies vides. Avui ens trobarem per celebrar la nostra gran victòria i riurem i ens abraçarem. I demà tornarem a fixar dia i hora d'assemblea en l'agenda violeta, perquè tu marxes Gallardón però nosaltres seguim. Visca visca visca la lluita feminista!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada