dimarts, 26 de maig del 2015

EL PREU DE LES MONGETES

L’analfabet polític és tan ase que s’enorgulleix i eixampla el pit dient que odia la política. No sap que el cost de la vida, el preu de les mongetes, del pa, de la farina, del vestit, de la sabata i dels remeis, depenen de decisions polítiques. No sap, l’imbècil, que de la seva ignorància política neix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de tots els bandits que és el polític corrupte.” Ho deia Bertold Brecht fa ara més d’un segle en un poema bell i contundent que val la pena de llegir sencer. L’apoliticisme és enemic de la indignació col·lectiva i de la presa de consciència sobre la necessitat de capgirar-ho tot i, no obstant, correm el risc que l’onada d’indignació sorgida de les retallades, de la cleptocràcia, de la negació de les llibertats i de la proliferació dels sobresous i les dietes quedi en no res si diumenge es queda a casa, però també si es dilueix en opcions buides d’ideologia, carcasses electorals sense peus al carrer. M’ha caigut a les mans programes, diaris o tríptics de totes les llistes electorals i els uns només fan que difondre el culte al lideratge, fins i tot amb insulses fotografies de la primera comunió del candidat o de quan li va caure la primera dent.. i, els altres, vinga a preocupar-nos per fer saber les mesures per al canvi i a difondre el programa, sovint pecant d’adreçar missatges no sols crítics sinó críptics, que requereixen tenir a prop el diccionari. Però, malgrat els nostres encerts o desencerts, per a la gent no és difícil llegir entre fotografies i entre línies per entendre, més clar dels que molts es pensen, qui som i què volem les que competim en aquesta boja i desigual cursa cap a la Paeria. A la fi el que més importa és la ideologia de la llista que es presenta. Tant hi fa si el candidat és ros o morè, tant hi fa si les mesures de programa parlen de transparència, sostenibilitat o governança, per fer servir alguns dels múltiples eufemismes que no volen dir res si no es pensa canviar el tot. Perquè enmig d’aquesta pluja informativa que ens cau en quinze dies, cal recordar què i qui ens empeny, a què i a qui volem servir: a la patronal, l’especulador, la banca, la gran multinacional, la marca que més barrufa, l’amic constructor, la monarquia, als qui anorreen la nostra llengua... o a la gent normal, els barris, el petit comerç, els treballadors i treballadores, les dones, les persones-sense (sense nom, sense feina, sense sostre, sense papers, sense vot, sense Estat), la gent gran, el jovent lleidatà que te tant a oferir, la natura, el riu, la memòria històrica, el dret a ser un país normal, una República on ser català i catalana no sigui motiu per a l’exclusió, l’ofensa ni tampoc la imposició. Són les idees les que mouen el món i són les ideologies les que marcaran la direcció de les polítiques a la Paeria. No ho seran les mesures de gestió, el pur tecnicisme o l’augment d’informació a la xarxa si no s’explica que coi n’estem fent de l’Ajuntament. No canviarem res si tot l’estat d’indignació amb el robatori dels nostres drets socials i nacionals, te unes mires tan curtes que passa de la indignació a la indeterminació, com tal d’assolir millores pressupostàries i un dret al dret al dret a decidir i gràcies. Això ens converteix en uns nous analfabets polítics, eixamplant el pit per proclamar l’odi a la política i a continuació buidar d’ideologia la lluita pel poder institucional, fins el dia que ens trobarem governats pels millors buròcrates i tecnòcrates, però que no atendran a raons morals ni a drets fonamentals ni a consciències col·lectives sinó que ens imposaran el seu criteri despullat de raó, nu de sentiment. Diumenge pot canviar tot a la Paeria, es pot obrir una escletxa per a tota la gent que volem saber el perquè del preu de les mongetes, saber qui hi guanya i perquè hi ha qui sempre hi perd. Tenim una oportunitat única que ens crida a votar amb el cap i amb el cor, però sobretot amb el mirall, per mirar-nos i reconèixer-nos en l’opció que cadascú vulgui, només faltaria, però mirem que ens respongui allò essencial: qui som, d’on venim i on volem anar com a ciutat, com a societat i com a país. El pitjor analfabet és l’analfabet polític. No escolta, no parla, no participa dels esdeveniments polítics. No sap que el cost de la vida, el preu de les mongetes, del pa, de la farina, del vestit, de la sabata i dels remeis, depenen de decisions polítiques. L’analfabet polític és tan ase que s’enorgulleix i eixampla el pit dient que odia la política. No sap, l’imbècil, que de la seva ignorància política neix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de tots els bandits que és el polític corrupte, manefla i servidor de les empreses nacionals i multinacionals. Bertold Brecht 1898-1956

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada